La Llar d'Aitana
Alocleja
(Alacant)
La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina. Caracteritzada per un relleu extremadament accidentat, al paisatge de la serra hi predomina aclaparadorament el roquissar, sobretot en els nivells superiors del vessant septentrional. És precisament en aquest vessant on s'hi troben les altures principals: a més del pic que dóna nom a la serralada (Aitana, 1.559 m.), són destacables la Penya Alta (1.506 m.), la Penya Catxa (1.467 m.), la Penya del Mulero (1.308 m.) i l'Alt del Carrascar (1.208 m.). L'Aitana és el cim més alt de la província d'Alacant.
L'Aitana ha estat poblada des del Neolític. De fet, és una àrea important en jaciments de pintures rupestres d'aquesta època. Cal destacar l'art macroesquemàtic, un estil rupestre exclusiu de l'Aitana. Altres estils que es poden trobar en l'Aitana són l'art esquemàtic i l'art llevantí. Important és el jaciment de el Pla de Petrarcos, a Castell de Castells.
Actualment, un total de set pobles se situen a la rodalia immediata de la serra: Alcoleja (297 hab.), al nord-oest; al nord, i dins la Vall de Guadalest, hi trobem Confrides (297 hab.), Benifato (124 hab.), Beniardà (231 hab.), Benimantell (453 hab.) i El Castell de Guadalest (165 hab.); finalment, en el límit sud de la serra, hi apareix Sella (590 hab.). Tot i que fora ja de la influència directa de la serra, cal fer esment dels nuclis de Callosa d'en Sarrià (7.478 hab.), La Nucia (6.078 hab.) i Polop de la Marina (1.595 hab.), els quals representen la major aglomeració de població de la rodalia d'Aitana. Els usos actuals a la serra pròpiament dita es troben molt limitats per les característiques topogràfiques i climàtiques. Així, els cultius --generalment oliveres i fruiters de secà-- ocupen els fons de les valls i barrancs (Guadalest, Tagarina i l'Arc, sobretot), tot i que de manera dispersa hi apareixen alguns enclavaments agrícoles en zones més elevades dels vessants nord i sud, com ara els que aprofiten el fons d'alguns poliés. L'aprofitament ramader assoleix una certa rellevància a les zones més abruptes de la serra, com posa de manifest l'abundància de corrals. La major part del nucli central de la serra no presenta, a hores d'ara, cap aprofitament tret dels usos cinegètics i excursionistes.
Diverses carreteres, totes elles secundàries, voregen els límits de la serra. La més important es la C-3313, entre Ontinyent i Callosa d'en Sarrià per la vall de Guadalest. La A-P-1704, de Polop de la Marina a Benimantell i el Castell de Guadalest, discorre al peu del vessant nord-oriental de la serra. La carretera A-170 uneix Alcoleja i Sella a través del coll de Tudons, a l'oest d'Aitana; en aquest coll s'ajunta amb les carreteres A-P-1711 i A-171, procedents de Penàguila. A més de les carreteres, diverses pistes forestals i camins asfaltats s'endinsen en la serra.
Les edificacions rurals (els coneguts masos, característics d'aquestes comarques) s'agrupen generalment al voltant de les àrees susceptibles de cultiu, de manera que eviten el nucli central de la serralada. A més dels masos, per tota la serra apareixen nombrosos corrals relacionats amb l'aprofitament ramader extensiu. Menció a banda mereixen les caves o clots de neu, que sense arribar a la importància i monumentalitat que assoleixen en altres serralades d'aquestes comarques, posen de manifest aquesta antiga activitat. Quant al patrimoni històric i cultural, i a més de diversos masos i els esmentats clots de neu, cal esmentar diverses fortificacions medievals (com ara els castells de Confrides, Sella o Guadalest, de certa rellevància històrica arran de la problemàtica associada a l'expulsió dels moriscos el 1609), sense oblidar els pintorescos conjunts urbans d'alguns dels pobles de la serra, dels quals el Castell de Guadalest és un exemple ben conegut.
Finalment cal fer menció a la base militar situada a l'Aitana, que conté uns dels ràdars de control aèri més important del llevant espanyol. Moviments veïnals, excursionistes i ecologistes estan lluitant per la supressión de la base militar i la desmilitarització del territori.
Folletó de la Serra d'Aitana editat per la Generalitat Valenciana